El nostre últim episodi del Periscopi sobre disseny de futurs amb Stef Silva d'Invisible ens va servir per introduir-nos en aquesta disciplina emergent que ha arribat per quedar-se i instal·lar-se en empreses i administracions. I és que, encara que no sigui com posseir una bola de vidre, és la disciplina que ens convida a dibuixar i pensar en escenaris futurs per entendre què és el que es pot arribar a viure i com podem arribar fins allà (que és bastant més divertit! 😉 ).
Segons Stef, el disseny de futurs és un món en què la investigació s'uneix a la creativitat i l'art per escriure històries de futur. Ella el defineix com "pensar diferent per crear entorns divergents" i explica que, segons la seva experiència, està tenint una rebuda molt bona a les empreses on el treballa, i que "la gent es diverteix".
Li preguntem pels sectors en què el disseny de futurs és més necessari o convenient. Stef ens parla d'aquells ancorats a models anteriors, com l'industrial, la banca i les assegurances, ja que "tenen un pes molt rellevant en la societat i, alhora, molts d'ells han de repensar els seus models de treball i les conseqüències dels seus productes i serveis".
Els projectes de disseny de futurs es basen en la recerca. De fet, Stef explica que els resultats depenen del temps que es tingui per investigar: "Com més temps tinguem per detectar tecnologies emergents, canvis de patrons de comportament, senyals febles de canvi, millors seran els resultats".
"Som detectius del canvi i, com a detectius, necessitem crear entorns d'observació que nodreixen el dia a dia de la investigació", explica Stef.
Invisible treballa amb companyies que han apostat pel disseny de futurs i que han adquirit aquests entorns d'observació ongoing. Stef explica que "les empreses que abracen i acullen aquest moviment tenen un potencial de canvi brutal".
Segons ella, des d'Invisible els encantaria democratitzar el disseny de futurs, que arribi a tothom perquè tots els stakeholders puguin beneficiar-se de tot el que ofereix la disciplina.
Encara que sigui una disciplina molt creativa, el disseny de futurs també amaga metodologia i procés, de fet, és gràcies a això que s'aconsegueixen resultats. Sempre parteixen de la detecció i anàlisi de senyals de canvi a través de la recol·lecta d'informació i de coneixement. A continuació, segueixen amb la detecció de patrons dins d'aquests canvis, per descobrir on hi ha tendència i direccionalitat. Posteriorment, barregen les tendències i descriuen escenaris en un context determinat.
Stef subratlla la importància de la diversitat: "Les tendències no passen de manera aïllada, necessitem gent diversa que porti veus diferents en cadascun dels escenaris".
És en aquest últim step on entra en joc la creativitat. Invisible utilitza la il·lustració o el disseny d'artefactes de futur, que ajuden a visualitzar millor els diferents escenaris.
Quin és el criteri perquè alguna cosa es converteixi en tendència? Stef ho té clar. Tendència és una cosa que no té tornada enrere, no és hype, sinó allò que canvia realment l'statu quo. Són moviments que tenen una direccionalitat molt clara, que venen de llocs molt establerts i de moltes persones alhora.
Els perfils que treballen en el disseny de futurs són molt diversos. Des de les ciències socials i les humanitats (antropologia, sociologia) passant per rols del món de l'art i acabant per professionals vinculats a l'àmbit del disseny.
Finalment, descobrim els majors errors que es podrien cometre en el disseny de futurs. El primer: pensar que estem predient, ja que el disseny de futurs consisteix a dibuixar escenaris de futur per després arribar al present i veure què és el que podria succeir. El segon: no ser conscients dels biaixos o idees preconcebudes de les persones. El tercer: fer-ho a porta tancada i convertir-lo en una disciplina massa intel·lectualitzada a la qual és difícil d'accedir.